POEMA - Hilda Hilst

Clarissa Campolina, co-directora amb Helvécio Marins Jr., de Girimunho, la pel·lícula brasilenya que vam mesclar abans de la setmana santa de 2011, llegeix aquest poema de Hilda Hilst.

DEZ CHAMAMENTOS AO AMIGO

Se te pareço noturna e imperfeita
Olha-me de novo. Porque esta noite
Olhei-me a mim, como se tu me olhasses.
E era como se a água
Desejasse

Escapar de sua casa que é o rio
E deslizando apenas, nem tocar a margem.

Te olhei. E há tanto tempo
Entendo que sou terra. Há tanto tempo
Espero
Que o teu corpo de água mais fraterno
Se estenda sobre o meu. Pastor e nauta

Olha-me de novo. Com menos altivez.
E mais atento.

Poesia (1959-1979), de Hilda Hilst. Edições Quíron (São Paulo, 1980)

Intento una traducció al català...

DEU PRECS A UN AMIC

Si et semblo nocturna i imperfecta
Mira'm de nou. Perquè aquesta nit
M'ha semblat com si m'estiguesis mirant.
I ha sigut com si l'aigua
Desitgés

Escapar de casa seva, que és el riu
Deslliçant-se, sense ni tan sols tocar la riba.

Em vas mirar. I fa tant de temps
Entenc que sóc la terra. Fa tant de temps
Espero
Que el teu cos d'aigua més fratern
S'estengui sobre el meu. Pastor i navegant

Mira'm de nou. Amb menys arrogància.
I més atent.

Publicat al Quadern de Sons, l'onze de juny de 2011.