detall plat

POEMA - Pierre Henry

Kenout Peltier, muntadora de cinema, va accedir a llegir un text de Pierre Henry, durant les mescles de Volavérunt, de Bigas Luna (1999).

Mes premiers souvenirs de musique au sens large sont l'orage, le vent et le train.
Nous vivions à la campagne dans une maison assez vieille aux murs très épais. Nous avions un grand jardin avec une pièce d'eau, un bois, une source, une volière, des poules, et tout au fond, une voie de chemin de fer.
Un train, dans le lointain, est un bon générateur de bruit en évolution.
Sons filtrés qui s'harmonisent, s'éclairent, se fondent.
Variation,
mutation.
Le roulement du tonnerre, l'apparition de la pluie, la modulation du vent me faisaient penser à une musique totale.


Adaptació (aproximada) al català:

Els meus primers records de música en el sentit ample són la tempesta, el vent i el tren.
Vivíem al camp en una casa bastant vella amb als murs molt gruixuts. Teníem un gran jardí amb un estany, un bosc, una font, un gàbia, gallines, i molt en el fons, una via de ferrocarril.
Un tren, en la llunyania, és un bon generador de soroll en evolució.
Sons filtrats que s'harmonitzen, s'il·luminen, es fonen.
Variació,
mutació.
El retrunyir dels trons, l'aparició de la pluja, la modulació del vent em feien pensar en una música total.

Journal de mes sons, de Pierre Henry. Carré Musique. Nouvelles Éditions Séguier. Paris, 1996.


Publicat al Quadern de Sons, el 19 de febrer de 2007.