TEXT - Joan Lluís i Pallarés

Quan el pastor clama

Xet, xet, xet... - Llavors, el mateix pastor clama el gos d'atura: - Moret. Moret. Moret! Tè, tè, tè! - . (Naturalment, qui diu Moret pot dir Pastora o bé un altre nom dels que s'acostumen a donar als gossos.)

Si el gos s'ha perdut per dins algun fons d'allau o algun precipici, i comprèn que no pot eixir-se'n per ell mateix, es posa a fer uns clapits de "nyau! nyau! nyau!", i, ràpidament, un "nyuuu!", com un somiqueig, que se sent de molt lluny si es para bé l'orella; i, de seguida, torna a fer tres clapits forts i secs, per fer-se sentir del seu amo, ja que, encara que faci vent fort, és segur que arribarà algun dels clapits a orelles d'aquest.

D'aquesta manera han estat salvats molts gossos d'atura que, si no haguessin clamat, s'haurien perdut irremissiblement.

~ ~ ~

Quan un o més xais es perden, el pastor clama amb un to d'inquietud, cridant fort: —Xic ic, xic ic, xeeet! —

Ho fa tres vegades seguides i es queda plantat en sec, parant l'orella atentament, escoltant si sent la veu de "beee" que els xais fan en reconèixer el clam de llur pastor. Llavors aquest, tot escoltant, es va girant als quatre vents per esbrinar en quin indret té els xais: si són en una fondalada, o al cim d'un serrat, o encovats en alguna roca o avenç.

Aquest encertat sistema de guiatge ha salvat nombrosos caps de bestiar.

Records de la meva vida de pastor, de Joan Lluís i Pallarés. Editorial Barcino, Biblioteca Folklòrica Barcino, Núm 12. Barcelona, 1964.

Un pastor afalagant el seu gos d'atura

(Fotografia, del mateix llibre, del Cl. Museu d'Indústries i Arts Populars, de Barcelona.)

Publicat al Quadern de Sons, el 2 de maig de 2008.