detall plat

TEXT - Joan Maragall

Això també és parlar

Text de Joan Maragall

Recordo un jorn pel nostre Pirineu, a ple migdia, que avançàvem perduts per les altes soledats: en el desert de pedra onejant havíem marrat tot camí, i debades interrogàvem amb ull inquiet la muda immensitat de les muntanyes immòbils.

Sols el vent hi cantava amb interminable crit. De sobte, en el crit del vent sentírem un esquelleig invisible; i nostres ulls astorats, poc fets a aquelles grandeses, tardaren molt en obirar una eugassada que en un clot de rara verdor peixia.

Esperançats ens hi encaminàrem fins a trobar el pastor ajaçat al costat de l'olla fumejant que el vailet, de genolls en terra, atentament vigilava. Demanàrem camí, i l'home, que era com de pedra, girà els ulls en el seu rostre extàtic, alçà lentament el braç signant una vaga drecera, i mogué els llavis.

En l'atronadora maror del vent que engolia tota veu, suraven sols dues paraules que el pastor repetia tossudament: «Aquella canal...», i signava enllà vagament cap amunt de les muntanyes. "Aquella canal...": ¡que eren belles les dues paraules entre el vent gravement dites! ¡Que plenes de sentit, de poesia! La canal era el camí, la canal per on s'escorren les aigües de les neus foses. I era, no qualsevulla, sinó "aquella" canal; aquella que ell coneixia ben bé entre les altres per fesomia certa i pròpia: era alguna cosa aquella canal, tenia una ànima; era "aquella canal…" Veieu? Per a mi això és parlar.

Recordo una nit, a l'altra banda del Pirineu, en "aquelhes mountines que tan hautes sount", que sortí de la fosca una nena que captava amb veu de fada. Vaig demanar-li que em digués quelcom en la seva llengua pròpia, i ella tota admirada, signà el cel estrellat, i féu només així: "Lis esteles…" i em semblà que també això era parlar.

Elogi de la Paraula i altres escrits, de Joan Maragall. Sala Parés Llibreria, Barcelona, 1935.

He espaiat una mica el text.


Publicat el 24 de novembre de 2022.