POEMA - Roser Riu i Costa
Marta Balaguer, dibuixant i autora de llibres per a nens, llegeix 3 poemes de Roser Riu i Costa (Berga, 1956 - Sant Cugat del Vallès, 1991).
Roser Riu va morir l'any 1991en un fatal accident a l'Ateneu de Cerdanyola mentre assajava una versió dels pastorets. Només tenia 35 anys.
Tot el que escrivia ho guardava en una maleta a dalt de l'armari. A la seva mort, els seus amics van publicar un llibre amb una selecció dels seus poemes i alguna de les seves fotos experimentals realitzades amb una càmera Polaroid.
(…) Quan vam descobrir la maleta aviat ho vam veure clar: aquells escrits ens donaven la possibilitat de ser més a prop seu, d'entrar en el seu món de sentiments d'amor, de por, d'impotència, de ràbia, de dolçor, de passió; de jugar amb el seu sentit de l'humor, de compartir un somrís còmplice.
Pentino les pàgines d'un llibre
-de geometria-
i aprofito l'avinentesa
per escoltar una fuga de Bach.
novembre 1986
CRÒNICA NÚM. I
Emancipada la lluna
posa pis de soltera
i fa setmana anglesa:
ara dissabtes i diumenges
viurem a les palpentes.
octubre 1979
PLENA DE DESIG
es deixà penetrar per la nit
i quedà PRENYADA DE LLUNA.
març 1979
Poemes i fotografia del llibre Moments de Vent, de Roser Riu i Costa. Sant Cugat, 1993.
Publicat el 8 de maig de 2023.